dijous, 14 juny de 2012


Què ha de passar per a què una mestra aprengui?
I per a que jo aprengui?

<< Com que no estic dins una aula no puc aprendre / no he fet cap aprenentatge nou (del meu contracte)>>

<< Com que estic tot el dia amb nins, no tenc temps per aprendre, per observar, per innovar…>>

<< En relació al contracte, no hem pogut aprendre/millorar allò que ens agradaria aprendre>> 

Després de llegir aquestes tres frases i de reflexionar-hi, puc dir que:

Per una banda, les entenc i m’explicaré: moltes vegades caiem amb l’error de no veure les possibilitats d’aprenentatge que ens ofereix en dia a dia, la vida. Ens passem el dia aprenent coses noves, i ni ens n’adonem. Això és el que crec que els passa a les companyes d’aquestes frases, creuen que del que fan no estan aprenent i que aprendrien molt més si fessin una altra cosa, sense aturar-se a pensar. També val a dir, que crec que han estat frases poc reflexionades i dites talment les sentien en un primer moment. Segurament, hi haguessin pensat una mica més, veurien que el que han dit no té cap mena de sentit. Perquè, afortunadament, aprenem sempre de tots i amb tots.

Per altra banda, he de dir que no les comparteixo. Si una cosa puc dir del meu període de pràctiques és que he APRÈS MOLTÍSSIM. Cada dia, amb cada fillet, amb cada reunió, amb cada mestra, amb cada companya... de tots n’he après un munt! I si jo ho he fet, n’estic segura que totes ho han fet. He de dir també que jo he tingut una gran sort amb l’escola, la tutora i el grup i que he pogut extreure un cúmul de bones idees i bones pràctiques que segur que m’ajudaran a ser una bona professional.

Per a aprendre, només cal que hi hagi GANES D’APRENDRE, d’innovar, de millorar, de créixer... si s’hi posen les ganes, tot sorgeix sol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada