I vetaquí un petitvídeo dels momentsmés especials i significatius de lameva vida!
Aquesta idea va sorgir ja fa unes setmanes quan a l’assignatura Estratègies d’Intervenció Educativa II se’ns va proposar crear la nostra IDENTITAT. Així que juntament amb el meu grup, vam triar fer una espècie de joc amb quatre moments (o fets) significatius de la nostra vida i després vam passar el vídeo que present a continuació, per posar imatges a les paraules que abans havíem llegit.
I aquest va ser el resultat! Esper que us agradi!
Perquè cada instant és únic i irrepetible…
divendres, 7 d’octubre del 2011
El Petit Koala es queda sol, és un dels contes que conformen el CD Emocions i Sentiments de Dàmaris Gelabert. Juntament amb na Mercè vam optar per editar-lo amb plastilina i altres elements naturals… i ens va quedar prou bé!
Aquí el teniu…
Aquí teniu la proposta didàctica que vam pensar per a treballar aquest conte.
Feines com aquestes són les que ens ajuden a formar-mos i a aprendre amb molt de gust!
En el vientre materno!
Vet aquí una reflexió personal d’aquest documental…
Aquesta és una activitat que se’ns va proposar a l’assignatura d’Educació Socioemocional. Em va dur hores de feina, però va valer la pena… Quantes coses que vaig aprendre!
Des d’aquí, us anim a visitar-lo, segur que trobareu moltes respostes als vostres dubtes i inquietuds sobre tot el que envolta l’infant; des de la maternitat fins al nostre paper com a futures educadores.
Les alumnes de segon de GEDI, juntament amb na Cris, el fem amb moltes ganes i amb l’il·lusió de ser un blog per a tothom!
Són moltes les idees que m’ha transmès Carles Parellada en aquesta conferència. Entre moltes, voldria destacar les que més m’han fet reflexionar i pensar amb la nostra futura tasca com a professionals de l’Educació. Potser, més sovint, cal que ens aturem a pensar i a reflexionar, és l’única manera de poder seguir endavant i mirar pel bé de l’educació.
Podríem dir que la idea principal que ens vol transmetre Parellada en aquesta conferència es resumeix amb una de les preguntes que deixa anar: Hem de seguir innovant? O hem de reflexionar i observar tot el que tenim innovat per poder avançar?
Molts cops, o quasi sempre, intentem fer noves propostes, cercar diferents mètodes, proposar idees novadores... i tot el que tenim? No val per res? Penso que la innovació és importantíssima en totes les professions, de fet, gràcies a aquesta s’ha evolucionat. Però ens oblidem que no cal deixar enrere tot el que tenim i posar-nos a pensar amb totes les coses noves que podrien sorgir. A vegades, la innovació és sols presentar les idees tradicionals d’una altra manera, afegint a poc a poc nous mètodes que ens ajudin a oferir propostes que contemplin la tradicionalitat i la modernitat, tot creant així una nova organització i plantejaments. També destaca algunes de les innovacions que han sorgit al llarg dels darrers anys com per exemple la psicomotricitat, la neurociència, els projectes i les competències bàsiques...
Així doncs, no s’ha d’innovar per innovar, sinó pel bé de l’educació. I per aconseguir això és important reflexionar, reflexionar molt i això és precisament el que molts no fem. Crec que a les escoles falta temps de reflexió, d’assemblea i de debat. Si sabem que mitjançant la comunicació es poden solucionar molts dels problemes dels que hi ha avui dia al món educatiu, perquè no es fa? Que hi ha més important que parlar pel bé dels infants i de la seva educació?
Aquesta ha estat la idea que més m’ha cridat l’atenció, possiblement perquè sempre que se’ns proposen treballs intento innovar i intento que sigui una idea que no s’hagi vist mai. A través d’aquesta conferència he pogut descobrir que molts cops,no és la idea, sinó la manera de mostrar-la als demés.
Carles, al llarg de tota la conferència, fa referència al tema de la família i l’escola i afirma que és necessari que s’estableixi la relació família-escola. És important, tant per les famílies, com les escoles, com pels infants. L’objectiu és educar als infants i intentar que aquests rebin el major suport possible, per tant és necessària la comunicació entre dos dels entorns més importants per al fillet/a. La família ha de participar, ha de parlar i ha de col·laborar amb l’escola, així com també l’escola ha d’obrir les portes i informar a les famílies. Només el treball comú entre aquests dos col·lectius serà el que beneficiarà a l’infant. Aquesta idea queda resumida amb el que Parellada va dir: “La família nodreix l’escola”.
L’escola com a generadora de somnis, és una de les altres idees que més m’ha fet pensar. I quanta raó que té! Els somnis i les il·lusions és el que ens fa imaginar i crear... sense somnis res seria el mateix. L’escola ha de fer que els infants tinguin temps per somiar i per gaudir de les petites coses, perseguir els seus objectius i imaginar allò inimaginable. Perquè una de les millors coses de la infantesa és poder pensar sense barreres, és poder desitjar tot el que vulguis i és creure que tot es possible.
I es que cada dia aprenem coses noves, sempre parlant d’educació i sempre parlant dels més petits, però no veiem idees tant magnífiques com les que ens diu Carles fins que no veiem una de les seves conferències. I es que sempre hi ha temps per a aprendre i millorar...
Educar als infants suposa tot això que ens explica Parellada i suposa estar sempre, sempre obert a l’alegria!
